Jaime vándor va néixer a viena el 26 de febrer del 1933, un dia abans de lincendi del reichstag alemany. com a conseqüéncia de lannexió daustria pel tercer reich, tota la família va haver de fugir a hongria i, el 1940, veient que la situació cada vegada es complicava més, el seu pare va emigrar a espanya amb lesperança de poder reunir se allá més endavant amb la seva dona i els seus dos fills. el tancament de fronteres, peró, ho va impedir i ells tres van haver de quedar se a hongria, confinats a lanomenat «gueto internacional» de budapest. lany 1944 els alemanys van ocupar hongria i milers de persones van ser deportades i van morir, entre els quals molts dels amics i familiar dels vándor. jaime, la seva mare i el seu germá van esquivar aquest destí grácies a lactuació dangel sanz briz i de giorgio perlasca, que van salvar de la deportació més de 5.200 jueus refugiats a lambaixada despanya. després de moltes vicissituds, el 1947, ja en plena postguerra espanyola, tots tres van aconseguir arribar finalment a barcelona. en lentrevista intensa i reveladora que jaume castro li dedica en aquest llibre, el lector davui se sentirá inevitablement interpel·lat per la trajectória vital de jaume vándor. les seves reflexions serenes, matisades i il·luminadores sobre la memória, la moral i lart després de lexperiéncia de lholocaust ajuden a enfocar la qüestió del bé i el mal des dun punt de vista nou.
