Jaume guillamet ens descriu, amb solvéncia i rigor, la peripécia vibrant dels diaris polítics en els anys centrals del segle xix. l¿adveniment del nou régim liberal va afavorir la formació de la premsa moderna. l estudi examina el període comprés entre 1833 i 1874, moment decisiu per a l¿arrencada del periodisme, que va ser instrument i alhora producte de l¿assentament del régim liberal i dels canvis económics, culturals i demográfics que van tenir lloc en aquelles décades. valora l¿efecte de les successives legislacions d¿impremta, en un procés accidentat i tardá en relació als principals països europeus. analitza l¿aparició i l¿existéncia dels periódics, el desplegament de les seves funcions informativa i política, la formació del mercat de premsa, així com la figura profesional i política del periodista, el qual va exercir una funció quasi sacerdotal assumint un concepte d¿independéncia que no era incompatible amb el compromís polític. es tracta del sorgiment d¿un sistema de premsa propi de catalunya en el conjunt espanyol fins a 1874, moment en qué la llibertat d¿impremta havia assolit la máxima plenitud, amb la culminació del periodisme polític i del seu pluralisme i l¿inici de l¿ús continuat, encara que limitat, de la llengua catalana.
