Jaume ferran ha tingut una llarga trajectória poética, emmarcada dins de la generació dels anys 50, amb una colla de llibres de versos escrits en castellá. de fet, no va ser fins al 2001, gairebé cinquanta anys després de laparició del seu primer llibre, que es va estrenar com a escriptor també en catalá; i ho va fer amb un relat autobiográfic titulat memóries de ponent (premi gaziel de biografies i memóries, 2000).en aquell volum, lautor repassava la seva infantesa a cervera i la seva vida destudiant a barcelona, el trasllat a madrid als primers anys 50 i, després, la seva llarga experiéncia americana. ara, en aquest diari de tardor, jaume ferran ens ofereix la recapitulació definitiva de la seva experiéncia vital: un dietari que adreça a la memória de la seva esposa, des del convenciment que contra la mort shi lluita amb lexercici del record.
